Para reír. O llorar. O las dos. Tres artículos que os van a alegrar el día y al tiempo destrozar toda esperanza en la humanidad. Voy a tener que hacer una sección fija.

– Jakes Iñarra: «¡Que vuelva el muro de Berlín!». No, no es una parodia. Sí, lo dice en serio. Leedlo entero.

Cosas como: «Durante años, los medios de comunicación capitalistas han difamado libremente sobre la ya extinta República Democrática Alemana y principalmente sobre el Muro de Protección Antifascista, popularmente conocido como “el muro de Berlín”.

O como «Estando así las cosas, y siendo la RDA y principalmente el este de la ciudad de Berlín objeto de constantes ataques y provocaciones la madrugada del 13 de agosto de 1961 los obreros berlineses comenzaron la construcción del muro que habría de frenar el avance de las bandas neohitlerianas y las aspiraciones belicistas de la OTAN hacia el este de Europa. El muro fue un portazo en la cara a los EE.UU semejante al de Corea, Vietnam o Cuba y por eso mismo lo aborreció y calumnio de esa manera la prensa capitalista durante los últimos años. ¿Realmente podemos acusar de algo a un granjero que cerca su terreno? O ¿A una persona que cierra la puerta de su casa con llave para que no le roben?»

– Una entrevista al periodista, profesor e historiador de la cocina Jaume Fàbrega: ‘»La dieta mediterrània és l’enemiga principal de la cuina catalana«. Fantástica, brillante. Se disfruta entera (en catalán).

—A la Catalunya del 1714, tothom podia accedir a aquests plats o hi havia desigualtats?

—Hi havia èpoques de fam i pesta, i desigualtats socials, però també hi havia una certa prosperitat, sobretot a Barcelona. En aquells moments era una ciutat que es podia equiparar amb Amsterdam o Londres. No hi mancava mai el menjar, ni en els pitjors moments del brutal setge hispano-francès, perquè hi arribaven vaixells de Mallorca i ajuts valencians. Era cosmopolita, hi havia gent de tot el món. Era la ciutat de l’alegria, que dic jo. La prostitució era reglamentada, el joc tenia molta afició, hi havia molta música perquè totes les cases tenien una guitarra, etc. Era la ciutat de la bona vida i la gent s’hi divertia molt. Els agradava menjar i, a més, ja hi trobem adrogueries (botigues de queviures) i cafès luxosíssims, que van ser els primers de la península Ibèrica. També hi havia tavernes, ‘becos’ (restaurants regentats per italians), destil·leries portades per neerlandesos, etc. D’una altra banda, hi havia una gran afició als granissats i refrescs gelats, als dolços, a la xocolata i al cafè. Per tant, era una ciutat extremament europea, molt més que no pas Madrid. La gent vestia amb roba de colors, mentre que a Espanya anaven de negre… Però tot això es va acabar el 1714.

Y una genial, mi favorita:

—Creieu que ara es menja tan bé com en el 1714?

—Depèn de com s’interpreti. Molts plats de la cuina tradicional s’han alleugerit i, per tant, no són ni millors ni pitjors, sinó que s’han adaptat. Però a la cuina catalana li passa una cosa: es troba en una societat multiètnica i hi ha molta gent que no té els gusts tradicionals a la seva memòria palatal, fins i tot gent d’origen català. Si un cuiner, per exemple, no sap què és un sofregit, farà un ‘sofrito’ espanyol, que no hi té res a veure.

– Y para terminar, Rusia, que nunca defrauda. Lyuba Lulko en Pravda: «Russia will save the world, as predicted«.

«Has the world come to the point, beyond which it is expected to disappear as a civilization? Yet, the recipe for the salvation of our civilization was proposed two thousand years ago. The helplessness of religion in implementing the ideas of Christ is evident. The leader of the new Russia took on those functions. The convoy, which now travels to Ukraine is the convoy of love».

Y: «Russia saves Ukrainian servicemen and sends humanitarian cargo, which may not reach its destination. Many prophets predicted that Russia would save the world and civilization. It appears that the beginnings of this new civilization we can now see on the example of the Russian humanitarian aid convoy, which, like a white angel, is traveling through the darkness of hatred».